Lula Goce




Natura, introspecció i entorn
La muralista Lula Goce ha intervingut una mitgera a la Carretera de Martorell amb una obra que convida a reconnectar amb la natura i l’equilibri interior. El mural presenta una jove asseguda sobre un llit de flors i fulles, amb un niu d’ocells al cap, del qual emergeixen aus que simbolitzen pensaments, llibertat i creativitat.
L’artista destaca que Sant Andreu de la Barca, tot i estar envoltat de rius i muntanyes, sovint ha viscut d’esquena al seu entorn natural. Per això, el mural proposa una mirada atenta al paisatge i al paper que hi juguem com a ciutadania. El resultat és una obra d’estètica delicada i potent que ens interpel·la a viure d’una manera més conscient i sostenible.
Temàtica: Natura i sostenibilitat
Mural ubicat a Carr. de Martorell, 12, 08740 Sant Andreu de la Barca, Barcelona
Sobre l’artista:
Amb una trajectòria internacional reconeguda, Lula Goce és una artista gallega amb una obra marcada per la sensibilitat poètica i la força visual. Nascuda a Galícia, la seva infància va estar profundament influenciada per l’entorn natural de la costa atlàntica: l’aire salí, la boira, els percebes i les platges emblemàtiques que caracteritzen aquesta regió. Aquest imaginari ha impregnat la seva obra, que combina la bellesa introspectiva amb una tècnica refinada i poderosa.
Es va llicenciar en Belles Arts a Salamanca, especialitzant-se en pintura. Més endavant va traslladar-se a Barcelona, on va completar un màster i un doctorat en Creació Artística a la Universitat de Belles Arts, a més d’estudis de Disseny Gràfic a Pauta Formació i d’Il·lustració a l’Escola de la Dona. Paral·lelament, va començar a desenvolupar una pràctica artística vinculada a l’espai públic, traslladant les seves creacions dels museus i galeries als murs i carrers, aportant una mirada nova al món del grafiti i deixant empremta en l’escena artística urbana.
A Barcelona es va integrar en col·lectius artístics formats en antigues fàbriques autogestionades com Hangar, Caminal o La Escocesa, al barri del Poblenou. En aquests espais va perfeccionar la seva tècnica muralista, col·laborant amb altres artistes i consolidant un llenguatge propi. Les seves obres, sovint de gran format, estableixen un diàleg directe amb l’entorn i amb les persones que l’habiten, generant una transformació tangible en els espais comunitaris.
Per Lula, el muralisme és una experiència vital i física, un procés que connecta directament amb els espectadors i que transforma els espais urbans en llocs més bells, humans i significatius. La seva obra té una gran càrrega emocional, amb rostres i cossos que emergeixen del mur com si fossin somnis plens de vida i memòria, amb una paleta subtil i un traç precís que evoca la pintura clàssica des d’una perspectiva contemporània.